Estenc la mà!

Aquest va ser el poema que vaig triar per recitar a la classe de Coed.
El vaig triar perquè parla del record d'una persona estimada que ja no hi es i es té en memòria i consideració i vaig associar el que deia amb un record meu. 
Va estar una experiència molt divertida tot i que tots plegats vam passar molts de nervis.

Aquí us deixo el poema:  "ESTENC LA MÀ" Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri d'aquesta teva absència se'm revela més dòcilment i tot del que pensava. No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo, i amb la mirada clara del qui estimen sense esperar cap llei de recompensa. M. Martí i Pol